Taxonomia de bloom

La idea central d'aquesta taxonomia és allò que els educadors han de voler que els alumnes sàpiguen, és a dir són els objectius educacionals. Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex o elaborat fins a arribar al d'avaluació. Quan els mestres programen, han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant les diferents activitats han d'anar avançant de nivell fins aconseguir els nivell més alts.

Fotografia de blink.

Dita taxonomia, es va crear l'any 1956, es fa una adaptació en l'àmbit de l'educació l'any 2000, però més endavant, al 2008 es va fer una adaptació per a les TIC, dedicada i més indicada per a la nova era digital.

La piràmide ens mostra els nivells superiors de coneixement, marquen el que l'alumne necessita per assolir un coneixement, de baix cap a dalt, des de la base, aquesta piràmide és basa principalment en la classificació d'activitats educatives. L'alumne es capaç de definir i crear una taula amb dades importants,

piràmide de la taxonomia

Coneixement: recordar informació anteriorment apresa. Recordar informacions, fets, dates, etc. Escriure, descriure, enumerar, etiquetar...

Comprensió: s'entèn allò que s'ha après i la persona "s'ho fa sue", de manera que ho pot expressar amb les seves pròpies paraules sense necessitat de saber una definició exacte. Classificar, citar, convertir, descriure...

Aplicació: capacitat d'utilitzar tot allò après. Utilitzar, recollir, calcular, construir, controlar...

Anàlisi: capacitat de poder desfer d'alguna manera allò après i conèixer totes les parts de manera que es pogui montar sense problemes. Analitzar, discrimanar, categoritzar, comparar, separar...

Síntesi: capacitat d'integrar, combinar idees, crear aplicant el coneixement, planejar i proposar diferents maneres de fer. Crear, adaptar, anticipar, planejar, combinar, comparar...

Avaluació: jutjar alguna cosa segons opinions personals respecte uns objectius clars. Valorar, comparar, contrastar, concluir, criticar, definir...

Per acabar, m'agradaria fer referència a la proposta d'adaptació de la taxanonomia de bloom per a ipads.

Fotografia de blink.

Bon comunicador

QUIM MONZÓ
Juntament amb el meu grup vem triar com a bon comunicador a en Quim Monzó.

Qui és ell?

Joaquim Monzó i Gómez, conegut amb el nom de ploma Quim Monzó, (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català, autor de novel·les,contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Com Nabokov, Monzó té una virtuositat que li permet de jugar desesperadament amb les paraules, i una dolorosa llança d'acer que perfora la màscara de les seves brillants plasenteries.

Perquè és un bon comunicador per a nosaltres?

Hem trobat cinc característiques que per a nosaltres defineixen el perquè dels seus dots com a bon comunicador. 

Primerament dir que té humor i aquest l'utilitza en els seus llibres o bé diàlegs, de manera que es fan més amens i divertits. També aquesta qualitat serveix per a captar el públic, ja que sovint les anècdotes és el que més criden l'atenció i alhora es recorden.

En segon lloc vam considerar que és una persona empàtica, ja que sovint es posa en la pell dels demès per a donar la seva opinió i entendre-la, de manera que fa que el seu ventall d'idees i possibilitats sigui més ampli, fent així que el públic o els oients també se sentin més a gust i còmodes.

Un altre de les característiques que vam trobar va ser la de què està molt documentat, és a dir contrasta i verifica diferents fonts, opinions i notícies per a tenir la realitat absoluta de les coses i així d'aquesta poder extreure'n la seva pròpia visió. Aquesta és una de les característiques que fa que sigui un bon comunicador, ja que tots haurien d'estar documentats per a fer qualsevol tipus d'intervenció.

Entenedor i concís és un altre de les característiques, ja que considerem que és essencial expressar-se amb claredat i utilitzar un vocabulari ric i culte. En el seu cas considerem que remarca amb força les paraules importants, les que són clau, de manera que ho fa més entenedor.

Finalment hem considerat que per sobre de tot és autèntic, ja que cada persona té els seus defectes i virtuts i els ha de saber portar amb naturalitat, sense forçar-se a fer coses que no són del seu mode, d'aquesta manera es mostren persones úniques i diferents.

Més endavant, vam fer una recerca per a les xarxes virtuals per les que ell es mou i per les quals l'hem pogut seguir.

En primer lloc vam acudir a la xarxa social més utilitzada com és el Facebook, però ens vam adonar de què el seu perfil és creat com a una persona pública reconeguda i on ell no en té paper i no l'utilitza.

En segon lloc vam acudir a la xarxa social on s'hi crea més discussió, el Twitter, vam veure que una de les principals coses que hi feia era retwittejar comentaris, opinions o crítiques d'altra gent que a ell li semblaven d'interès. També "piulava" sobre diferents temes o bé com a resposta o pregunta cap a algun conegut seu. D'una banda amb els seus tweets em pogut coneixe'l d'una manera més propera les seves opinió, sensacions i criteris. 

En tercer lloc, l'hem seguit també per la via periodística, pel diària "La vanguardia" on publica tots els dissabtes un article d'opinió. És aquí on hem pogut veure que tracta diferents temes sense cap problema, sent un escriptor totalment polifacètic, sense tancar-se a un sol tema.

En quart i últim lloc, vam seguir els programes de radio que feia a l'emissora de Catalunya ràdio, per desgracia, va finalitzar al 2009, però de totes maneres ens va interessar saber com es comunicava d'una manera més oral cap als seus oients.

Vam fer un vídeo per a la nostra exposició on mostrem pas a pas paraules que representen per a nosaltres a Quim Monzó i les xarxes per les quals l'hem seguit:

També afegeixo un anunci del banc sabadell on surt Quim Monzó explicant la seva idea i visió del significat de la paraula seny:

Poesia

Avui a la classe de COED hem fet les últimes recitacions de poesies que mancaven, les quals una era la meva. Les poesies eren escollides per nosaltres mateixos i havien de ser recitades davant de tota la classe.

Jo vaig triar una poesia de Miquel Martí i Pol anomenat: matrimoni.

MATRIMONI

Veus,

tot aquest temps que hem viscut,

ara l'oblidarem a poc a poc

i amb rencança.

Som al llindar d'un altre temps

més dens i vari -diuen.

Ni tu ni jo

no en sabem res, o a penes.

Tanmateix sembla

que en nosaltres perdura

i recomença el món

o el poble: tot és u.

De dues cambres n'hem fet una

i estrenarem vaixella i cobrellits.

Caldrà que fem un nou aprenentatge

perquè algun dia arribem a servir-nos

d'un sol mirall

i d'un sol gest

i d'una sola veu

i puguem ser feliços.

MIQUEL MARTÍ I POL

Autoavaluació: A l'hora de recitar la poesia em vaig posar una mica nerviosa, tot i que anteriorment havia fet alguns dels exercicis de relaxació parlats a classe. Tot i així ho vaig intentar dissimular, ja que em vaig centrar i preocupar per la meva posició corporal i entonació cap al públic, així com captar l'atenció del públic. Em vaig situar enmig de l'aula, posant l'esquena recta en una posició adequada per a què el meu cos estigués còmode i així per a què a veu fos més clara i és reproduís bé per a tota l'aula. Pel que fa al que potser va ser el meu error, ja que des del meu punt de vista ho vaig fer una mica ràpid. 

Com a reflexió puc dir que aquesta activitat és molt bona, ja que considero que per a un futur mestre és essencial el fet de parlar i desenvolupar-se bé en públic. També m'agradaria fer referència al llibre de "Com parlar bé en públic", ja que n'he pogut fer ús i posar en pràctica tàctiques esmentades al llibre.

Identitat i territori

A la classe d'avui, juntament amb la meva companya Marta Meneses, hem presentat el nostre treball d'identitat i territori pel qual vam triar com a tema que ens identificava en ambdues, com és:  el cinema.

Vam triar aquest tema, ja que hi vàrem estar pensant durant uns dies que hi podíem fer i ens vam estar qüestionant coses les dues per a aprofundir i coneixen's millor i d'aquesta manera arribar a trobar un tema que realment fos rellevant en les dues i del que hi poguéssim treure suc i experiències més personals.

A arran d'aquí ens vam plantejar diferents preguntes per les quals ens van guiar a seguir el treball d'una manera continua i de les quals ens anaven sorgint més, a l'ésser un tema que ens identifica molt i del que ens sentim molt a prop va ser molt fàcil trobar respostes i alhora, entretingut el fet de compartir-les juntament.

Així doncs ens vam decidir per començar a endinsar-nos en el tema del treball, explicant el QUI, fent referència a la persona que ens hi havia influït i incitat a motivar-nos per a aquest tema, de quina manera, per què i qui era la persona. D'aquest mode ens servia per introduir el treball de manera continuada, iniciant l'exposició des dels inicis dels nostres interessos per a aquest tema.

Més endavant vam passar a explicar el QUÈ, en aquest cas sobre el quals ens havia captivat del cinema, on ambdues vam coincidir en la importància de les històries en cada film i com ens servien per a endinsar-nos en un altre món que no és el nostre.

A continuació, ens vam basar en el COM, fent-nos la pregunta de com influïa aquest en les nostres vides diàries, on també vam coincidir que veiem bastants pel·lícules i per altra banda, d'una manera més personal també vàrem fer les nostres explicacions. 

Finalment, vam acabar la presentació fer un petit vídeo, on en un principi, volíem fer un curtmetratge però degut al poc temps que teníem per a la presentació oral i que els curtmetratges han de durar un mínim de cinc minuts, vam decantar-nos per a fer un petit vídeo basat en petits moments i fets que qualsevol persona fa al llarg de la seva vida i sovint a la vida diària, vam fer-lo sobre això degut a què era un tret que també ens identificava tant per al vídeo com per al que hi fem en ell.

Com a conclusió puc dir que és un treball que m'ha agradat força de fer, ja que per una banda m'ha ajudat a conèixer millor la meva companya amb la qual el vaig realitzar i també on m'ha servit de gran ajuda per a superar certes pors i nervis davant del públic per a explicar la meva presentació. Podria dir que d'aquest treball m'enduc una gran experiència, ja que a l'hora de fer-ho van haver-hi moments de tensió però també va ser força entretingut on vaig passar grans moments. 

M'ha aportat certa seguretat en mi mateixa en el moment d'exposar enfront del públic.

Educació audiovisual

A l'aula vam veure uns quants anuncis, la majoria d'ells bastant antics, ja que constantment estem envoltats de publicitat, ja sigui a la televisió o al carrer. Una de les preguntes que em va suscitar aquesta classe sobre la comunicació audiovisual basada en els anuncis em va fer plantejar si veritablement els anuncis ens controlen, ja que molts o quasi tots els que vam veure afecten els sentiments personals.

Primerament vam veure un anunci de Galerias, on es veia una aula amb nens avorrits i adormits que estan a la classe i en el moment en què sona el timbre on finalitzen les classes, els nens es revolucionen i surten com boixos de la classe, tirant-se per terra, mullant-se, saltant per les escales, etc.

L'anunci és de la roba que duen els nens en les que representa que és d'allò més resistent i la qualitat de roba que porten els nens, a la vegada l'anunci mostra una visió de l'escola avorrida.

EL següent anunci que vam veure era sobre colònia, en aquest cas per a nenes, de Barbie, on una nena era perseguida per un nen per a portar aquella colònia.

Adjunto l'anunci esmentat sobre la colònia:

Un dels altres anuncis que vam veure, va ser un en què un home no tenia res però, en comptes tenia un polo (cotxe), deixant a les persones i als valors amb menys importància que al material.

Tots o la majoria dels anuncis juguen amb els valors i sentiments emocionals de les persones, per a alguna manera que ens adonem de la importància que té el que ens estan venent i fer-nos veure una altra realitat o punt de vista.

Per últim anunci d'animal de peluix que es va fent gran cada cop que rep amor, per la qual cosa quan la família marxa de vacances, ell no cap al cotxe i marxen, l'animal pensant-se que l'han abandonat, han anat a comprar un cotxe nou i més gran on "caben" tots. 

Dites, frases fetes i refranys

Dita inscrita en una catifa.

A la classe d'avui ens hem començat a centrar més en recursos lingüístic, com són les frases fetes, els embarbussaments, les dites i els refranys.


Frase feta: és una expressió o un conjunt de paraules amb un sentit figurat, d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d'una llengua a una altra.

Un exemple de frase feta seria, per exemple:

Anar a escampar la boira.

Anar-se'n d'un lloc amb el propòsit d'esbargir-se o tret per algú a qui hom fa nosa.

Embarbussament: és un joc de paraules que juga amb la dificultat de pronunciar determinats mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el parlant els intercanviï creant un efecte còmic.

Exemple:

Plou poc, però quan plou, plou prou.

Refrany: és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és l'estudi dels refranys. El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament.

Exemple:

Per Sant Esteve un pas de llebre.

Tot aixó són recursos que poden servir, d'entre altres coses per a expressar-se d'una altre manera.

A la classe vam realitzat una activitat que tractava de fer grups de 3 a 4 persones i al llarg d'uns minuts haviem d'aconseguir recordar i juntar totes les dites, refranys o frases fetes que sapiguessim. Amb el record de les que haviem apres en el passat, o per a algú o haver-les sentit.

Més endavant vam fer un intercanvi de full amb altres grups dels quals havíem de marcar els refranys, dites o embarbussaments que ells havíen posat que nosaltres no coneixiem, d'aquesta manera vam ampliar el nostre ventall de coneixences sobre aquests recursos.

Metàfora tutorial

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

Cada dia més, la nostra societat s'esta tornant més "audiovisual" i cada cop més, els ordinadors estant sent més intel·ligents i útils ens totes les tasuqes laborals.

Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent.

Actualment ja hi ha instituts i universitats en què les assignatures es poden realitzar des de casa a través de l'ordinador, però així, la relació de pregunta-resposta entre l'alumne i el professor desapareix però l'ordinador també dóna respostes i avalua.

Tot i així, en la creació de programes tutorials es té en conte de fer preguntes a mida per a l'edat del nen, que les preguntes són individuals i que la informació i la formulació de preguntes tinguin coherència i siguin d'un novell de dificultat progressiu.

Si el nen té algun tipus de dubte el professor no l'hi pot respondre així com un mestre, l'ordinador podria ser semblant a l'ajut d'un material didàctic com un llibre, ja que en ambdos hi ha l'absencia de la resolució de dubtes. El mestre no es pot subsituir, la tecnologia igual que els llibres ens donen suport pero no poden agafar el pes d'un professor, ja que sempre com alumnes necessitarem a un suport, reforç que ens ajudi i en guï a partir de preguntes i ajuda a reflexionar.

Hi ha gran varietat de jocs didàctics amb l'ordinador (exemple: zona clic...), deixant a part el paper del mestre com a tal

http://clic.xtec.cat/ca/, jocs trencaclosques: poden ser des de l'etapa d'infantil. Activitats amb gift animat.

Et diu quan has trigat i ho graba. Diferents jocs on es treballen varies arees, com llengues anglés, matematiques...

JCLIC

Programa molt complert, tenen pantalles on els alumnes poden pràcticar els temes que han treball a classe i així assolir i aprofundir més el tema. El Jclic és una eina de treball força utilitzada a les escoles que permet la realització d’activitats de totes les àrees i després la seva avaluació.

També és una eina que permet al profesor crear amb facilitat recursos educatius digitals. El JClic està format per un conjunt d’aplicacions informàtiques que serveixen per realizar diversos tipus d’activitats educatives: trencaclosques, associacions, excercisis de text…

D'aquesta manera, crec que el JClic o d'altres activitats tutorials, poden ser utilitzades a l'aula però com a recurs didàctic i sempre supervisades per el tutor o mestre i sempre utilitzades amb moderació no diàriament perquè sinó els nens i nenes s'acostumen a fer servir l'ordinador i les noves tecnologies i després no paren atenció a les explicacions que dóna el mestre a l'aula.

Voki 2/12/13

Voki http://www.voki.com/
Aquesta web és una eina molt sencilla que serveix per crear avatars, personatges ficticis que es creen a internet i que nosaltres els hi donem unes característiques i personalitat concreta, ens permeten crear una imatge més enllà del que pasa per una imatge física.
La seva funcionalitat és enviar imatges als nens centrat en un centre d'interès com per exemple: aprendre idiomes, treballar la comunicació, expressió, i sobretot treballar la comunicació d'una manera molt més amena i divertida.

Per a fer-se un voki cal seguir aquests fàcils passos:

Crear un compte, registrera-se al web

Crear i personalitzar el teu avatar

                                                        


Un cop creat el nostre avatar i guardat amb la nostre frase respecte l'educació, ja podem començar a utilitzar el programa.

Aquesta applicació digital em sembla molt útil i interessant per treballar amb els nens a l'aula, ja que a la vegada que treballen la informàtica, també aprenen d'una manera més interactiva conceptes treballats a l'aula.

Veu i poesia.

Avui hem visionat un vídeo d'un homenatge a Miquel Martí i Pol del seu centenari de la seva mort. En aquest vídeo és reproduïa una poesia formada per diferents paraules extretes dels seus poemes on persones reconegudes de la televisió catalana llegien al públic de manera d'abecedari.

També, hem tractat el tema de la veu i la importància del cos per al seu enfocament i una millor presentació, ja que com hem pogut aprendre la col·locació i posició és molt important i canvia la manera en què s'enfoca la veu. La nostra veu no la podem canviar i per tant ens hem d'adaptar i sentir-nos a gust amb ella.

Veu = gran bloc de la locució - Vocalització / Velocitat / Volum (o intensitat de la veu)
Què és per un mestre la veu?

Hi han diferents possibles respostes per a aquesta pregunta, per un mestre la veu és un conjunt de sons que emet el nostre sistema, és una eina per expressar-nos és molt més que un mitjà pel qual expressem, és un suport de la comunicació i va relacionat amb l'actitud d'una manera directe.

La veu és l'expressió del SER i és referent per connectar amb l'infant i ell amb tu.

És clar que la veu és un instrument fràgil i que s'ha de cuidar. La zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta molt a la veu i la seva manera de reflexar-se canvia.

L'actitud és un ítem que defineix la veu, és un reflex del qual sentim, emocions del nostre pensament i posició en la qual ens situem.

Bibliografia: La veu. Orientacions practiques. 

Perquè serveix la poesia?

Una manera d'expressar sentiments i emocions. L'exercici que requereix la comprensió i lectura de la poesia permet crear unes imatges i expressió de la llibertat. T'identifiques quan ho sents, quan sents del que se't parla. La poesia en cert mode és un luxe i utilitza un llenguatge molt ric i culte d'expressió.

Decàleg

Al finalitzar la lectura del llibre de Com parlar bé en públic, a classe hem aprofundit més sobre aquest llibre i els seus aspectes rellevants, tant com realitzant un resum sobre el que consideravem més important i arrel d'aquest resum hem construit un decàleg, un per grups i un altre amb la classe conjunta. Per a fer aquest decàleg ens hem centrat i hem visionat a l'aula un decàleg de Daniel Pennac.

Daniel Pennac és un escriptor francés nascut al Marroc, va iniciar la seva carrera literia escrivint llibres per a nens i va obtindre la seva popularitat escrivin sobre la família. Aquest autor té el seu propi decàleg, que es aquest:

1 - Dret a no llegir.

2 - Dret a saltar-nos planes.
3 - Dret a no acabar un llibre.
4 - Dret a rellegir.
5 - Dret a llegir qualsevol cosa.
6 - Dret al "bovarisme". (malaltia de transmisió textual)
7 - Dret a llegir a qualsevol lloc.
8 - Dret a fullejar.
9 - Dret a llegir en veu alta.
10 - Dret a callar.

Nosaltres a la classe, tots en conjunt vam construir el nostre propi decàleg, un decàleg és un llistat de deu punts sobre el que és més rellavant i no es pot passar per alt.

1. El guió és la carcassa del discurs, conjunt d'idees principals, ordenades (segons l'objectiu o la finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. (mínim 2 idees, màxim 4). El guió concebut com a eina de suport, no com a falta de preparació.

2. Respondre les 4 preguntes (elements bàsics): perquè (correspon a l'objectiu = informar, ...) què (correspon al registre = on tenim l'estructura del guió), qui ( correspon al destinatari, públic = per respondre utilitzar recursos com: anar abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l'exposició, ..) i el com (mitjans de suport).

3. Llenguatge oral, clar, breu i concís. No es tracta de resumir, sinó trobar la paraula indicada. S'aconsegueix ser clar utilitzant frases curtes, utilitzant un ordre gramatical lògic (subjecte+verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per tenir més facilitat d'expressió i enteniment, frases passives per actives)

4. Naturalitat en trobar l'exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat: argumentar convençuts.

5. No abusar dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport.

6. Retroalimentació (feedback): t'alimentes de reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d'empatia i saber adaptar la informació.

7. Locució: la veu (volum o intensitat equival al cos de la lletra, vocalització (dicció) i articulació, produir tots es sons que volem de la llengua, velocitat, no molt ràpid ni molt lent, anar ràpid en les anècdotes o exemples, però anar regulant-ho, i actitud, com es mostra el comunicador davant el públic: alegre, distant, proper, ... La veu depèn d'aquesta actitud: més dolça, etc. ), entonació, respiració (saber controlar-la, diafragmàtica) i silenci.

8. El discurs té una estructura (introducció, desenvolupament (recursos=humor, metàfores, exemples, anècdotes) i conclusió).

9. Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari per entendre una idea. "Digués de què parlaràs, parla'n i digués de què has parlat"

10. Un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no mateixes paraules)

SCOOP.IT!

logo del programa

L'Scoop.it és una nova forma de reunir informació per mostrar i compartir d'una forma visualment atractiva a Internet. La definició del terme anglès "scoop" és "primícia". Es tracta d'un sistema que ens permet compartir contingut que trobem o ens sembli útil a la xarxa. El terme que s'empra per definir aquesta activitat és el de "curació de continguts". Prové de l'anglès, "content curation", i si ho apliquem al món d'Internet i els mitjans socials consisteix en el procés de filtrar, agrupar i compartir tota la informació sobre un tema.

Fer-se una compte de Scoop.it és molt senzill, només cal seguir aquests ràpids passos:

Entrar al web

Crear-se un compte, on es rebrà un correo d'acceptació

I ja és pot fer ús i visionar des del teu propi compte.

Per a complementar, adjunto un vídeo on és mostra de manera molt grafica l'eina de Scoop.it: 

Podríem dir que aquesta eina, d'alguna manera substitueix a les pàgines que guardem a "favorits" ia més ens permet compartir formant part del que en l'actualitat es denomina PLE, "Personal Learning Environment" o en castellà "Entorn personal d'aprenentatge" .

- Mostra recursos sobre un tema determinat.

- Disposar de la mateixa notícia en diferents diaris per comparar.

- Mostra la mateixa informació amb una varietat de formats.

- Que cada alumne mostri els seus treballs.

- Exposar diferents treballs de l'alumnat sobre el mateix tema.

Conferència sobre les noves tecnologies

Avui 15 de novembre hem pogut assistir a la conferència que ha estat feta a la facultat de Blanquerna sobre les noves tecnologies, en especial la introducció a les aules de infantil i primària dels Ipads i les Pdi's i la seva funció en aquestes així com la diferent manera de treballar que creen a l'aula. Al llarg de tota la conferència vam poder visionar diferents exemples a la pantalla digital i els elements de suports, fet que ajudaven a consolidar la idea que es presentava i poder veure-la des del punt de vista de l'alumnat.

Durant la conferència vam haver de fer tweets i piulades sobre el que ens sembla interessant per a comentar o fins i tot debatre sobre algun aspecte que ens semblava que podriem posar en dubte o que no ens acabava de fer el pes.

Tweets sobre la conferència

Al llarg de la conferència es va anar fent referència a diferents aplicacions que s'utilitzen a diferents escoles, com per exemple la de la Mare de Déu de la Mercè, on s'explicaven a les classes al llarg d'una hora a la setmana els nens obtenien Ipad's per grups i d'aquesta manera realitzaven el treballen. S'ens va mostrar l'exemple d'un conte audiovisual que havien fet uns nens de primària on la seva funció era crear el guió d'un conte i després enregistrar-lo per que quedes gravat amb les seves veus quan sortien els personatges pertintents.

Des del punt de vista de l'educació l'utilització de diferents materials de suport digitals no estàn del tot acceptats, sobretot per a les etapes d'infantil i primària, ja que es considera que es una distracció per als nens i que en fan un mal ús i a partir d'aquest els nens agafen mals habits amb les tecnologies, a part de la visió de la pèrdua del mestre fent una substitució d'ell per les noves tecnologies.

Però realment la tecnologia i l'utilització d'aquestes noves eines poden facilitar i ajuda la feina, ja que també poden aportan gran innovació d'idees i major desenvolupament, el que no pot succeir és el fet de deixar que la tecnologia sigui abusiva i tregui d'altres coses importants com serien els llibres o llibretes per a apuntar, és a dir, s'ha d'utilitzar amb prevenció i adequadament, ja que fet així es una eina d'allò més interessant per a aprendre i ensenyar.

Com parlar bé en públic

Fotografía de google images.

Considero que és de gran importància saber parlar bé en públic i de fet es requereix en moltes ocasions, però estic totalment d'acord amb el que diu el llibre a l'inici, on s'esmenta que es demana molt però no s'ensenya pas.

• La importància de la comunicació oral:

- Es valora molt la capacitat per comunicar, però no s’ensenya.

- Saber comunicar oralment requereix: fes síntesi d’un tema, trobar arguments per defensar, saber valorar i agafar la informació corresponent, parlar correctament, pensar amb claredat, trobar solucions creatives, veure el costat positiu, saber negociar i transmetre seguretat.

- Es pot aprendre a parlar en públic amb constància, voluntat, treball i esforç. Tanmateix és molt important el fet d’anar practicant, és a dir, experiència.

- El control dels nervis; la por es la primera dificultat, hi ha sis coses que ajuden a controlar els nervis:

1. L’efecte melic: l’orador creu que el públic sent el que ell sent, que es transparent i la gent coneix el seu estat. Això es incorrecte, ja que el públic veu una façana diferent.

2. És normal estar nerviós: ja que no es fa cada dia i té un gran valor i importància. S’ha d’acceptar que s’està nerviós i mantenir el control.

3. Una bona preparació: és el millor per a vèncer els nervis i la por.

4. Experiència i pràctica.

5. Trucs pràctics:  els nervis es redueixin si l’orador camina abans, respirar profundament, veure aigua, somriure, dominar el començament i el final, parlar poc a poc.

         - Per què: l’objectiu, saber amb claredat el que vols aconseguir o que s’entengui.

         - A qui? El públic receptor, coneixe’l i saber sobre ells i el que saben per a poder aportar.

         - Què? El guió.

• Com parlar en públic:

- Improvisació i naturalitat: l’orador que llegueix no té en compte el QUI, el públic.

El bon orador no ha d’estar subjecte  a un text, sinò que s’ha de desenvolupar naturalment.

- El guió i la memòria:          
Com a coneixements ha de dominar el tema, i com a memòria ha de memoritzar el que dirà i tenir-ho molt clar.       

- El feedback: la mirada: cal recordar que el QUI és un element clau per a les exposicions i s’ha de tenir molt present. El feedback tanca un procés comunicatiu en cercle. L’emissor té unes idees, les expressa en un missatge, ho rep el receptor. L’emissor capta la reacció del públic i segueix transmetent.

- La importància de la veu: és molt important la intensitat i el volum que s’empren, la velocitat, la vocalització i articulació, l’actitud, l’entonació i per entonar bé cal entendre el que s’està dient i del què és parla. Utilitzar varietat en els sons, és a dir, fer servir frases interrogatives i exclamatives per captivar l’atenció del públic i subratllar i remarcar amb la veu les paraules clau, amb més importància. La respiració, les pauses, el silenci són coses adients a tindre en compte, ja que requereixen de molta importància.

• El llenguatge oral:

- Claredat, precisió i brevetat.

- La precisió: dades, dades, dades: la precisió i la concreció són elements clau per a la credibiltat d’un discurs. Així com la brevetat, s’ha de parlar del centre del tema, anar al gra.

- Una tècnica bàsica i eficaç és exemplificar amb exemples, ja que afirma teories, és veu que la persona que parla sap del tema i dona més claredat del que és parla.
- L’humor: no s’ha de ser seriós ni parlar sobre certs temes importants amb seriositats, s’ha de tenir humor i trencar barreres amb el públic d’una manera amena i divertida, cosa que relaxa al auditori i dona confiança.

• El llenguatge corporal:

- El llenguatge corporal és l’essencia en la comunicació oral, ja que l’orador comunica amb el cos. Molta gent no es conscient de tot el que es transmet amb el cos.
- L’actitud: s’ha de començar amb un somriure, el cos emet missatges que el receptor descodifica de forma inconscient.

- La posició del cos, l’orador parla en una determinada posició i donen missatges al públic respecte la seva autoritat, confiança i seguretat.

- La gesticulació: ha de ser natural, no ha d’assemblar assajada, ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú i no ha de ser exagerada. Cal mostrar sempre les mans al públic i evitar gestos que mostrin inseguretat o nerviosisme, evitar moviments ràpids i breus i fer moviments suaus.
- La mirada: ha de mirar a l’auditori i mostrar interés que se li retornarà de forma amable, si s’acompanya d’un somriure la mirada, provoca en el públic una amabilitat i seguretat.
S’ha de mirar l’auditori sense fer-ho per sobre dels seus caps, contacte visual, escoltar al públic. I no caure en la trampa de mirar només a aquelles persones que retornen la mirada afectiva, sinó a tothom.

• Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual.

- No s’’ha d’abusar dels mitans audiovisuals per acompanyar la presentació, només utilitzar-ho com a suport, com per destacar paraules.

- Les exposicions de powerpoint, s’ha de fer un power point llarg i extens per a entregar al públic per a saber de que anirà la xerrada, però aquest power point no pot ser exposat, ja que que només s’han d’exposar les idees clares i mínimes necessaries.

• Com preparar un discurs: el guió.

- El guió és un conjunt d’idees i no de paraules. No hem de buscar paraules, sinó fets i idees. La preparació del discurs és transcendental, es impossible parlar amb seguretat i una bona coherència sense preparar abans el guió.

• El desenvolupament de la presentació oral o discurs.

- Després de la introducció l’orador passa al desenvolupament de la presentació. El desenvolupament és la part principal i que dura més temps. La capacitat per convèncer els altres és una de les virtuts més importants i productives que pot tenir una persona. Tot i a vegades no ha estat prou valorada.
- Les pautes d’atenció: l’atenció és màxima al inici i final, el desenvolupament, s’han d’anunciar dades importants, preguntar al auditori, elevar el volum de veu, fer silenci expressiu, explicar anècdota.

Composició textual

Avui hem tractat la composició d'un text, però d'una manera més endinsada i clara, coneixent i centrant-nos en diferents conceptes, ho hem et basant-nos en el model teòric de Lina Flower i John R. Hayes del 1981.

Plànol sobre la situació comunicativa

La composició és divideix en tres parts (planificació, redacció, revisió) , tot i que, val a dir que no s'ha d'entendre l'escriptura com a un procés lineal, ja que aquest no fa un recorregut lineal i metòdic fins a arribar al procès final, que seria l'escrit. Un cop dit això, començaré per explicar-vos la primera part:

1) Planificació: planificar és reflexionar i analitzar les circumstàncies en què cal comunicar-se, pensar en la persona o persones a qui ens adrecem, què volem aconseguir amb la comunicació, recollir, seleccionar i endreçar la informació que és vol transmetre de manera que sigui clar i entendedor. Per a això cal fer un seguiment.

· Saber a qui t'adreçes, perquè i què vols dir.

· Recollir la informació: fer una pluja d'idees, documentar-se, prendre apunts, respondre les 6W (qui, què, on, quan, per què, com)

· Selecció i ordenació de la informació: ordenar les idees, tècniques d'agrupació, selecció d'idees.

2) Redacció: transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, ja que hi ha molta relació i seguiment en el procés mental entre llenguatge i pensament. Un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets. S'ha de tenir sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

Estructura del text: 

- El paràgraf:  com a unitat didàctica, per distribuir les idees (cada paràgraf, una idea). Hi ha tres tipus de paràgrafs: introductoris, expositius i conclusius.

- Connectors: hi ha diferents tipus: conjuncions i locucions conjuntives, preposicions i locucions preposicionals, adverbis i locucions adverbials, altres paraules i expressions. 

- La puntuació:  la coma, el punt i coma, el punt, els dos punts, els punts suspensius, els signes

d’entonació, el parèntesis, els guions i les cometes.

- L'estil:  adequació, claredat, precisió, concisió, variació, etc.

Revisió: Hi ha dos parts en la revisió compositiva. 

- Revisió de continguts: cohesió, coherència i adequació

-Revisió gramatical:  correcció i variació. 

TWITTER

logo del servei

El twitter és un servei de microblogging, la seva funció es enviar i rebre missatges, en aquest cas anomentat tweets. La seva principal característica és la de seguir a les persones i veure tot el que publiquen en els seus respectius murs, poden comentar.
Es poden seguir un nombre de persones que parlen d'una cosa concreta o tema que t'interessi, pel fet de que et puguis enterar de notícies.
Es podria dir que el twitter és un nou canal de comunicació on s'utilitza un nou llenguatge, ja que no s'escriu, és piula, degut a la incona del ocell.
La persona que tu segueixes no necessariament et segueix a tu, és la diferència principal amb altres reds socials, com serien facebook, linkedin, etc...
Ademés de la diferència en les etiquetes, ja que en comptes d'étiquetés hi han els haghstaghs.

Per a crear una compte de twitter s'han de seguir aquests pasos:

1 pas: crear-se compte de twiteer.

2 pas: buscar o afegir seguidors.

3 pas: retocar el compte i començar a fer tweets.

Aquesta eina, pesonalment, hem sembla útil per a poder rebre informació d'una manera ràpida i eficaç sobre temes que m'interessin i que segueixi, com per exemple, sobre educació.
El fet de que sigui un àmbit tecnològic ens serveix per a futurs treballs o ensenyaments de cara als nens d'una manera diferent i més entretinguda.

Centerari Salvador Espriu.

Degut al centenari de Salvador Espriu que es celebra aquest any, hem pogut veure una part del vídeo de la celebració que es va fer a Arenys (Sinera) aquest estiu. 

Salvador Espriu (1913-1985) va nèixer a Santa Coloma de Farners, fill de Francesc de Paula Espriu, un home de caràcter obert, sociable i lliure pensador. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i que exercia de notari. Salvador va ser reconegut com a un nen tímid, va estudiar a l'escola Montessori. Al setze anys va escriure la seva primera obra "Israel", escrit en castellà.

Espriu es considerava un artesà de la llengua, un simple aprenent. Escrivia en la intimitat i sense fer soroll. La seva infància marcarà l'obra d'Espriu profundament, sobretot el poble d'Arenys de Mar, el poble dels seus avantpassats. També un entusiasmat i es deixava portar, tot i que era tímid.
L'any 1930 entra a la universitat, amb una formació literària superior als demés. Espriu es sentia com en el seu lloc natural, llegia els seus contes als companys i tots estaven molt il·lusionats i escrivien molt.   Espriu es farà una pròpia biblioteca portàtil, amb les cites de tots els llibres interessants. Així, sempre podria escapar amb ella. La guerra serà un dol permanent i buscarà refugi en els seus primers anys de felicitat, en Sinera, una pàtria per a ell. Espriu es posicionarà clarament contra el franquisme. Els poemes de "La pell de Brau" suposaran una crítica al franquisme, ja que expressen la incomprensió dels pobles espanyols. Aquests problemes tindran una gran difusió gràcies a les seves adaptacions a la musica per part de Raimon. La seva implicació política la veu com una obligació. Era perfeccionsita, metòdic, de dretes però civilitzat i d'idees clares.

Afegeixo el vídeo que ens van posar a classe, destacant la poesia "La rierada" interpretada per Sílvia Bel, del minut (0:50:18)