Decàleg

Al finalitzar la lectura del llibre de Com parlar bé en públic, a classe hem aprofundit més sobre aquest llibre i els seus aspectes rellevants, tant com realitzant un resum sobre el que consideravem més important i arrel d'aquest resum hem construit un decàleg, un per grups i un altre amb la classe conjunta. Per a fer aquest decàleg ens hem centrat i hem visionat a l'aula un decàleg de Daniel Pennac.

Daniel Pennac és un escriptor francés nascut al Marroc, va iniciar la seva carrera literia escrivint llibres per a nens i va obtindre la seva popularitat escrivin sobre la família. Aquest autor té el seu propi decàleg, que es aquest:

1 - Dret a no llegir.

2 - Dret a saltar-nos planes.
3 - Dret a no acabar un llibre.
4 - Dret a rellegir.
5 - Dret a llegir qualsevol cosa.
6 - Dret al "bovarisme". (malaltia de transmisió textual)
7 - Dret a llegir a qualsevol lloc.
8 - Dret a fullejar.
9 - Dret a llegir en veu alta.
10 - Dret a callar.

Nosaltres a la classe, tots en conjunt vam construir el nostre propi decàleg, un decàleg és un llistat de deu punts sobre el que és més rellavant i no es pot passar per alt.

1. El guió és la carcassa del discurs, conjunt d'idees principals, ordenades (segons l'objectiu o la finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. (mínim 2 idees, màxim 4). El guió concebut com a eina de suport, no com a falta de preparació.

2. Respondre les 4 preguntes (elements bàsics): perquè (correspon a l'objectiu = informar, ...) què (correspon al registre = on tenim l'estructura del guió), qui ( correspon al destinatari, públic = per respondre utilitzar recursos com: anar abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l'exposició, ..) i el com (mitjans de suport).

3. Llenguatge oral, clar, breu i concís. No es tracta de resumir, sinó trobar la paraula indicada. S'aconsegueix ser clar utilitzant frases curtes, utilitzant un ordre gramatical lògic (subjecte+verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per tenir més facilitat d'expressió i enteniment, frases passives per actives)

4. Naturalitat en trobar l'exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat: argumentar convençuts.

5. No abusar dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport.

6. Retroalimentació (feedback): t'alimentes de reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d'empatia i saber adaptar la informació.

7. Locució: la veu (volum o intensitat equival al cos de la lletra, vocalització (dicció) i articulació, produir tots es sons que volem de la llengua, velocitat, no molt ràpid ni molt lent, anar ràpid en les anècdotes o exemples, però anar regulant-ho, i actitud, com es mostra el comunicador davant el públic: alegre, distant, proper, ... La veu depèn d'aquesta actitud: més dolça, etc. ), entonació, respiració (saber controlar-la, diafragmàtica) i silenci.

8. El discurs té una estructura (introducció, desenvolupament (recursos=humor, metàfores, exemples, anècdotes) i conclusió).

9. Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari per entendre una idea. "Digués de què parlaràs, parla'n i digués de què has parlat"

10. Un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no mateixes paraules)