Com parlar bé en públic

Fotografía de google images.

Considero que és de gran importància saber parlar bé en públic i de fet es requereix en moltes ocasions, però estic totalment d'acord amb el que diu el llibre a l'inici, on s'esmenta que es demana molt però no s'ensenya pas.

• La importància de la comunicació oral:

- Es valora molt la capacitat per comunicar, però no s’ensenya.

- Saber comunicar oralment requereix: fes síntesi d’un tema, trobar arguments per defensar, saber valorar i agafar la informació corresponent, parlar correctament, pensar amb claredat, trobar solucions creatives, veure el costat positiu, saber negociar i transmetre seguretat.

- Es pot aprendre a parlar en públic amb constància, voluntat, treball i esforç. Tanmateix és molt important el fet d’anar practicant, és a dir, experiència.

- El control dels nervis; la por es la primera dificultat, hi ha sis coses que ajuden a controlar els nervis:

1. L’efecte melic: l’orador creu que el públic sent el que ell sent, que es transparent i la gent coneix el seu estat. Això es incorrecte, ja que el públic veu una façana diferent.

2. És normal estar nerviós: ja que no es fa cada dia i té un gran valor i importància. S’ha d’acceptar que s’està nerviós i mantenir el control.

3. Una bona preparació: és el millor per a vèncer els nervis i la por.

4. Experiència i pràctica.

5. Trucs pràctics:  els nervis es redueixin si l’orador camina abans, respirar profundament, veure aigua, somriure, dominar el començament i el final, parlar poc a poc.

         - Per què: l’objectiu, saber amb claredat el que vols aconseguir o que s’entengui.

         - A qui? El públic receptor, coneixe’l i saber sobre ells i el que saben per a poder aportar.

         - Què? El guió.

• Com parlar en públic:

- Improvisació i naturalitat: l’orador que llegueix no té en compte el QUI, el públic.

El bon orador no ha d’estar subjecte  a un text, sinò que s’ha de desenvolupar naturalment.

- El guió i la memòria:          
Com a coneixements ha de dominar el tema, i com a memòria ha de memoritzar el que dirà i tenir-ho molt clar.       

- El feedback: la mirada: cal recordar que el QUI és un element clau per a les exposicions i s’ha de tenir molt present. El feedback tanca un procés comunicatiu en cercle. L’emissor té unes idees, les expressa en un missatge, ho rep el receptor. L’emissor capta la reacció del públic i segueix transmetent.

- La importància de la veu: és molt important la intensitat i el volum que s’empren, la velocitat, la vocalització i articulació, l’actitud, l’entonació i per entonar bé cal entendre el que s’està dient i del què és parla. Utilitzar varietat en els sons, és a dir, fer servir frases interrogatives i exclamatives per captivar l’atenció del públic i subratllar i remarcar amb la veu les paraules clau, amb més importància. La respiració, les pauses, el silenci són coses adients a tindre en compte, ja que requereixen de molta importància.

• El llenguatge oral:

- Claredat, precisió i brevetat.

- La precisió: dades, dades, dades: la precisió i la concreció són elements clau per a la credibiltat d’un discurs. Així com la brevetat, s’ha de parlar del centre del tema, anar al gra.

- Una tècnica bàsica i eficaç és exemplificar amb exemples, ja que afirma teories, és veu que la persona que parla sap del tema i dona més claredat del que és parla.
- L’humor: no s’ha de ser seriós ni parlar sobre certs temes importants amb seriositats, s’ha de tenir humor i trencar barreres amb el públic d’una manera amena i divertida, cosa que relaxa al auditori i dona confiança.

• El llenguatge corporal:

- El llenguatge corporal és l’essencia en la comunicació oral, ja que l’orador comunica amb el cos. Molta gent no es conscient de tot el que es transmet amb el cos.
- L’actitud: s’ha de començar amb un somriure, el cos emet missatges que el receptor descodifica de forma inconscient.

- La posició del cos, l’orador parla en una determinada posició i donen missatges al públic respecte la seva autoritat, confiança i seguretat.

- La gesticulació: ha de ser natural, no ha d’assemblar assajada, ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú i no ha de ser exagerada. Cal mostrar sempre les mans al públic i evitar gestos que mostrin inseguretat o nerviosisme, evitar moviments ràpids i breus i fer moviments suaus.
- La mirada: ha de mirar a l’auditori i mostrar interés que se li retornarà de forma amable, si s’acompanya d’un somriure la mirada, provoca en el públic una amabilitat i seguretat.
S’ha de mirar l’auditori sense fer-ho per sobre dels seus caps, contacte visual, escoltar al públic. I no caure en la trampa de mirar només a aquelles persones que retornen la mirada afectiva, sinó a tothom.

• Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual.

- No s’’ha d’abusar dels mitans audiovisuals per acompanyar la presentació, només utilitzar-ho com a suport, com per destacar paraules.

- Les exposicions de powerpoint, s’ha de fer un power point llarg i extens per a entregar al públic per a saber de que anirà la xerrada, però aquest power point no pot ser exposat, ja que que només s’han d’exposar les idees clares i mínimes necessaries.

• Com preparar un discurs: el guió.

- El guió és un conjunt d’idees i no de paraules. No hem de buscar paraules, sinó fets i idees. La preparació del discurs és transcendental, es impossible parlar amb seguretat i una bona coherència sense preparar abans el guió.

• El desenvolupament de la presentació oral o discurs.

- Després de la introducció l’orador passa al desenvolupament de la presentació. El desenvolupament és la part principal i que dura més temps. La capacitat per convèncer els altres és una de les virtuts més importants i productives que pot tenir una persona. Tot i a vegades no ha estat prou valorada.
- Les pautes d’atenció: l’atenció és màxima al inici i final, el desenvolupament, s’han d’anunciar dades importants, preguntar al auditori, elevar el volum de veu, fer silenci expressiu, explicar anècdota.