Taxonomia de bloom

La idea central d'aquesta taxonomia és allò que els educadors han de voler que els alumnes sàpiguen, és a dir són els objectius educacionals. Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex o elaborat fins a arribar al d'avaluació. Quan els mestres programen, han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant les diferents activitats han d'anar avançant de nivell fins aconseguir els nivell més alts.

Fotografia de blink.

Dita taxonomia, es va crear l'any 1956, es fa una adaptació en l'àmbit de l'educació l'any 2000, però més endavant, al 2008 es va fer una adaptació per a les TIC, dedicada i més indicada per a la nova era digital.

La piràmide ens mostra els nivells superiors de coneixement, marquen el que l'alumne necessita per assolir un coneixement, de baix cap a dalt, des de la base, aquesta piràmide és basa principalment en la classificació d'activitats educatives. L'alumne es capaç de definir i crear una taula amb dades importants,

piràmide de la taxonomia

Coneixement: recordar informació anteriorment apresa. Recordar informacions, fets, dates, etc. Escriure, descriure, enumerar, etiquetar...

Comprensió: s'entèn allò que s'ha après i la persona "s'ho fa sue", de manera que ho pot expressar amb les seves pròpies paraules sense necessitat de saber una definició exacte. Classificar, citar, convertir, descriure...

Aplicació: capacitat d'utilitzar tot allò après. Utilitzar, recollir, calcular, construir, controlar...

Anàlisi: capacitat de poder desfer d'alguna manera allò après i conèixer totes les parts de manera que es pogui montar sense problemes. Analitzar, discrimanar, categoritzar, comparar, separar...

Síntesi: capacitat d'integrar, combinar idees, crear aplicant el coneixement, planejar i proposar diferents maneres de fer. Crear, adaptar, anticipar, planejar, combinar, comparar...

Avaluació: jutjar alguna cosa segons opinions personals respecte uns objectius clars. Valorar, comparar, contrastar, concluir, criticar, definir...

Per acabar, m'agradaria fer referència a la proposta d'adaptació de la taxanonomia de bloom per a ipads.

Fotografia de blink.

Bon comunicador

QUIM MONZÓ
Juntament amb el meu grup vem triar com a bon comunicador a en Quim Monzó.

Qui és ell?

Joaquim Monzó i Gómez, conegut amb el nom de ploma Quim Monzó, (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català, autor de novel·les,contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Com Nabokov, Monzó té una virtuositat que li permet de jugar desesperadament amb les paraules, i una dolorosa llança d'acer que perfora la màscara de les seves brillants plasenteries.

Perquè és un bon comunicador per a nosaltres?

Hem trobat cinc característiques que per a nosaltres defineixen el perquè dels seus dots com a bon comunicador. 

Primerament dir que té humor i aquest l'utilitza en els seus llibres o bé diàlegs, de manera que es fan més amens i divertits. També aquesta qualitat serveix per a captar el públic, ja que sovint les anècdotes és el que més criden l'atenció i alhora es recorden.

En segon lloc vam considerar que és una persona empàtica, ja que sovint es posa en la pell dels demès per a donar la seva opinió i entendre-la, de manera que fa que el seu ventall d'idees i possibilitats sigui més ampli, fent així que el públic o els oients també se sentin més a gust i còmodes.

Un altre de les característiques que vam trobar va ser la de què està molt documentat, és a dir contrasta i verifica diferents fonts, opinions i notícies per a tenir la realitat absoluta de les coses i així d'aquesta poder extreure'n la seva pròpia visió. Aquesta és una de les característiques que fa que sigui un bon comunicador, ja que tots haurien d'estar documentats per a fer qualsevol tipus d'intervenció.

Entenedor i concís és un altre de les característiques, ja que considerem que és essencial expressar-se amb claredat i utilitzar un vocabulari ric i culte. En el seu cas considerem que remarca amb força les paraules importants, les que són clau, de manera que ho fa més entenedor.

Finalment hem considerat que per sobre de tot és autèntic, ja que cada persona té els seus defectes i virtuts i els ha de saber portar amb naturalitat, sense forçar-se a fer coses que no són del seu mode, d'aquesta manera es mostren persones úniques i diferents.

Més endavant, vam fer una recerca per a les xarxes virtuals per les que ell es mou i per les quals l'hem pogut seguir.

En primer lloc vam acudir a la xarxa social més utilitzada com és el Facebook, però ens vam adonar de què el seu perfil és creat com a una persona pública reconeguda i on ell no en té paper i no l'utilitza.

En segon lloc vam acudir a la xarxa social on s'hi crea més discussió, el Twitter, vam veure que una de les principals coses que hi feia era retwittejar comentaris, opinions o crítiques d'altra gent que a ell li semblaven d'interès. També "piulava" sobre diferents temes o bé com a resposta o pregunta cap a algun conegut seu. D'una banda amb els seus tweets em pogut coneixe'l d'una manera més propera les seves opinió, sensacions i criteris. 

En tercer lloc, l'hem seguit també per la via periodística, pel diària "La vanguardia" on publica tots els dissabtes un article d'opinió. És aquí on hem pogut veure que tracta diferents temes sense cap problema, sent un escriptor totalment polifacètic, sense tancar-se a un sol tema.

En quart i últim lloc, vam seguir els programes de radio que feia a l'emissora de Catalunya ràdio, per desgracia, va finalitzar al 2009, però de totes maneres ens va interessar saber com es comunicava d'una manera més oral cap als seus oients.

Vam fer un vídeo per a la nostra exposició on mostrem pas a pas paraules que representen per a nosaltres a Quim Monzó i les xarxes per les quals l'hem seguit:

També afegeixo un anunci del banc sabadell on surt Quim Monzó explicant la seva idea i visió del significat de la paraula seny:

Poesia

Avui a la classe de COED hem fet les últimes recitacions de poesies que mancaven, les quals una era la meva. Les poesies eren escollides per nosaltres mateixos i havien de ser recitades davant de tota la classe.

Jo vaig triar una poesia de Miquel Martí i Pol anomenat: matrimoni.

MATRIMONI

Veus,

tot aquest temps que hem viscut,

ara l'oblidarem a poc a poc

i amb rencança.

Som al llindar d'un altre temps

més dens i vari -diuen.

Ni tu ni jo

no en sabem res, o a penes.

Tanmateix sembla

que en nosaltres perdura

i recomença el món

o el poble: tot és u.

De dues cambres n'hem fet una

i estrenarem vaixella i cobrellits.

Caldrà que fem un nou aprenentatge

perquè algun dia arribem a servir-nos

d'un sol mirall

i d'un sol gest

i d'una sola veu

i puguem ser feliços.

MIQUEL MARTÍ I POL

Autoavaluació: A l'hora de recitar la poesia em vaig posar una mica nerviosa, tot i que anteriorment havia fet alguns dels exercicis de relaxació parlats a classe. Tot i així ho vaig intentar dissimular, ja que em vaig centrar i preocupar per la meva posició corporal i entonació cap al públic, així com captar l'atenció del públic. Em vaig situar enmig de l'aula, posant l'esquena recta en una posició adequada per a què el meu cos estigués còmode i així per a què a veu fos més clara i és reproduís bé per a tota l'aula. Pel que fa al que potser va ser el meu error, ja que des del meu punt de vista ho vaig fer una mica ràpid. 

Com a reflexió puc dir que aquesta activitat és molt bona, ja que considero que per a un futur mestre és essencial el fet de parlar i desenvolupar-se bé en públic. També m'agradaria fer referència al llibre de "Com parlar bé en públic", ja que n'he pogut fer ús i posar en pràctica tàctiques esmentades al llibre.

Identitat i territori

A la classe d'avui, juntament amb la meva companya Marta Meneses, hem presentat el nostre treball d'identitat i territori pel qual vam triar com a tema que ens identificava en ambdues, com és:  el cinema.

Vam triar aquest tema, ja que hi vàrem estar pensant durant uns dies que hi podíem fer i ens vam estar qüestionant coses les dues per a aprofundir i coneixen's millor i d'aquesta manera arribar a trobar un tema que realment fos rellevant en les dues i del que hi poguéssim treure suc i experiències més personals.

A arran d'aquí ens vam plantejar diferents preguntes per les quals ens van guiar a seguir el treball d'una manera continua i de les quals ens anaven sorgint més, a l'ésser un tema que ens identifica molt i del que ens sentim molt a prop va ser molt fàcil trobar respostes i alhora, entretingut el fet de compartir-les juntament.

Així doncs ens vam decidir per començar a endinsar-nos en el tema del treball, explicant el QUI, fent referència a la persona que ens hi havia influït i incitat a motivar-nos per a aquest tema, de quina manera, per què i qui era la persona. D'aquest mode ens servia per introduir el treball de manera continuada, iniciant l'exposició des dels inicis dels nostres interessos per a aquest tema.

Més endavant vam passar a explicar el QUÈ, en aquest cas sobre el quals ens havia captivat del cinema, on ambdues vam coincidir en la importància de les històries en cada film i com ens servien per a endinsar-nos en un altre món que no és el nostre.

A continuació, ens vam basar en el COM, fent-nos la pregunta de com influïa aquest en les nostres vides diàries, on també vam coincidir que veiem bastants pel·lícules i per altra banda, d'una manera més personal també vàrem fer les nostres explicacions. 

Finalment, vam acabar la presentació fer un petit vídeo, on en un principi, volíem fer un curtmetratge però degut al poc temps que teníem per a la presentació oral i que els curtmetratges han de durar un mínim de cinc minuts, vam decantar-nos per a fer un petit vídeo basat en petits moments i fets que qualsevol persona fa al llarg de la seva vida i sovint a la vida diària, vam fer-lo sobre això degut a què era un tret que també ens identificava tant per al vídeo com per al que hi fem en ell.

Com a conclusió puc dir que és un treball que m'ha agradat força de fer, ja que per una banda m'ha ajudat a conèixer millor la meva companya amb la qual el vaig realitzar i també on m'ha servit de gran ajuda per a superar certes pors i nervis davant del públic per a explicar la meva presentació. Podria dir que d'aquest treball m'enduc una gran experiència, ja que a l'hora de fer-ho van haver-hi moments de tensió però també va ser força entretingut on vaig passar grans moments. 

M'ha aportat certa seguretat en mi mateixa en el moment d'exposar enfront del públic.

Educació audiovisual

A l'aula vam veure uns quants anuncis, la majoria d'ells bastant antics, ja que constantment estem envoltats de publicitat, ja sigui a la televisió o al carrer. Una de les preguntes que em va suscitar aquesta classe sobre la comunicació audiovisual basada en els anuncis em va fer plantejar si veritablement els anuncis ens controlen, ja que molts o quasi tots els que vam veure afecten els sentiments personals.

Primerament vam veure un anunci de Galerias, on es veia una aula amb nens avorrits i adormits que estan a la classe i en el moment en què sona el timbre on finalitzen les classes, els nens es revolucionen i surten com boixos de la classe, tirant-se per terra, mullant-se, saltant per les escales, etc.

L'anunci és de la roba que duen els nens en les que representa que és d'allò més resistent i la qualitat de roba que porten els nens, a la vegada l'anunci mostra una visió de l'escola avorrida.

EL següent anunci que vam veure era sobre colònia, en aquest cas per a nenes, de Barbie, on una nena era perseguida per un nen per a portar aquella colònia.

Adjunto l'anunci esmentat sobre la colònia:

Un dels altres anuncis que vam veure, va ser un en què un home no tenia res però, en comptes tenia un polo (cotxe), deixant a les persones i als valors amb menys importància que al material.

Tots o la majoria dels anuncis juguen amb els valors i sentiments emocionals de les persones, per a alguna manera que ens adonem de la importància que té el que ens estan venent i fer-nos veure una altra realitat o punt de vista.

Per últim anunci d'animal de peluix que es va fent gran cada cop que rep amor, per la qual cosa quan la família marxa de vacances, ell no cap al cotxe i marxen, l'animal pensant-se que l'han abandonat, han anat a comprar un cotxe nou i més gran on "caben" tots. 

Dites, frases fetes i refranys

Dita inscrita en una catifa.

A la classe d'avui ens hem començat a centrar més en recursos lingüístic, com són les frases fetes, els embarbussaments, les dites i els refranys.


Frase feta: és una expressió o un conjunt de paraules amb un sentit figurat, d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d'una llengua a una altra.

Un exemple de frase feta seria, per exemple:

Anar a escampar la boira.

Anar-se'n d'un lloc amb el propòsit d'esbargir-se o tret per algú a qui hom fa nosa.

Embarbussament: és un joc de paraules que juga amb la dificultat de pronunciar determinats mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el parlant els intercanviï creant un efecte còmic.

Exemple:

Plou poc, però quan plou, plou prou.

Refrany: és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és l'estudi dels refranys. El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament.

Exemple:

Per Sant Esteve un pas de llebre.

Tot aixó són recursos que poden servir, d'entre altres coses per a expressar-se d'una altre manera.

A la classe vam realitzat una activitat que tractava de fer grups de 3 a 4 persones i al llarg d'uns minuts haviem d'aconseguir recordar i juntar totes les dites, refranys o frases fetes que sapiguessim. Amb el record de les que haviem apres en el passat, o per a algú o haver-les sentit.

Més endavant vam fer un intercanvi de full amb altres grups dels quals havíem de marcar els refranys, dites o embarbussaments que ells havíen posat que nosaltres no coneixiem, d'aquesta manera vam ampliar el nostre ventall de coneixences sobre aquests recursos.

Metàfora tutorial

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

Cada dia més, la nostra societat s'esta tornant més "audiovisual" i cada cop més, els ordinadors estant sent més intel·ligents i útils ens totes les tasuqes laborals.

Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent.

Actualment ja hi ha instituts i universitats en què les assignatures es poden realitzar des de casa a través de l'ordinador, però així, la relació de pregunta-resposta entre l'alumne i el professor desapareix però l'ordinador també dóna respostes i avalua.

Tot i així, en la creació de programes tutorials es té en conte de fer preguntes a mida per a l'edat del nen, que les preguntes són individuals i que la informació i la formulació de preguntes tinguin coherència i siguin d'un novell de dificultat progressiu.

Si el nen té algun tipus de dubte el professor no l'hi pot respondre així com un mestre, l'ordinador podria ser semblant a l'ajut d'un material didàctic com un llibre, ja que en ambdos hi ha l'absencia de la resolució de dubtes. El mestre no es pot subsituir, la tecnologia igual que els llibres ens donen suport pero no poden agafar el pes d'un professor, ja que sempre com alumnes necessitarem a un suport, reforç que ens ajudi i en guï a partir de preguntes i ajuda a reflexionar.

Hi ha gran varietat de jocs didàctics amb l'ordinador (exemple: zona clic...), deixant a part el paper del mestre com a tal

http://clic.xtec.cat/ca/, jocs trencaclosques: poden ser des de l'etapa d'infantil. Activitats amb gift animat.

Et diu quan has trigat i ho graba. Diferents jocs on es treballen varies arees, com llengues anglés, matematiques...

JCLIC

Programa molt complert, tenen pantalles on els alumnes poden pràcticar els temes que han treball a classe i així assolir i aprofundir més el tema. El Jclic és una eina de treball força utilitzada a les escoles que permet la realització d’activitats de totes les àrees i després la seva avaluació.

També és una eina que permet al profesor crear amb facilitat recursos educatius digitals. El JClic està format per un conjunt d’aplicacions informàtiques que serveixen per realizar diversos tipus d’activitats educatives: trencaclosques, associacions, excercisis de text…

D'aquesta manera, crec que el JClic o d'altres activitats tutorials, poden ser utilitzades a l'aula però com a recurs didàctic i sempre supervisades per el tutor o mestre i sempre utilitzades amb moderació no diàriament perquè sinó els nens i nenes s'acostumen a fer servir l'ordinador i les noves tecnologies i després no paren atenció a les explicacions que dóna el mestre a l'aula.

Voki 2/12/13

Voki http://www.voki.com/
Aquesta web és una eina molt sencilla que serveix per crear avatars, personatges ficticis que es creen a internet i que nosaltres els hi donem unes característiques i personalitat concreta, ens permeten crear una imatge més enllà del que pasa per una imatge física.
La seva funcionalitat és enviar imatges als nens centrat en un centre d'interès com per exemple: aprendre idiomes, treballar la comunicació, expressió, i sobretot treballar la comunicació d'una manera molt més amena i divertida.

Per a fer-se un voki cal seguir aquests fàcils passos:

Crear un compte, registrera-se al web

Crear i personalitzar el teu avatar

                                                        


Un cop creat el nostre avatar i guardat amb la nostre frase respecte l'educació, ja podem començar a utilitzar el programa.

Aquesta applicació digital em sembla molt útil i interessant per treballar amb els nens a l'aula, ja que a la vegada que treballen la informàtica, també aprenen d'una manera més interactiva conceptes treballats a l'aula.