Veu i poesia.

Avui hem visionat un vídeo d'un homenatge a Miquel Martí i Pol del seu centenari de la seva mort. En aquest vídeo és reproduïa una poesia formada per diferents paraules extretes dels seus poemes on persones reconegudes de la televisió catalana llegien al públic de manera d'abecedari.

També, hem tractat el tema de la veu i la importància del cos per al seu enfocament i una millor presentació, ja que com hem pogut aprendre la col·locació i posició és molt important i canvia la manera en què s'enfoca la veu. La nostra veu no la podem canviar i per tant ens hem d'adaptar i sentir-nos a gust amb ella.

Veu = gran bloc de la locució - Vocalització / Velocitat / Volum (o intensitat de la veu)
Què és per un mestre la veu?

Hi han diferents possibles respostes per a aquesta pregunta, per un mestre la veu és un conjunt de sons que emet el nostre sistema, és una eina per expressar-nos és molt més que un mitjà pel qual expressem, és un suport de la comunicació i va relacionat amb l'actitud d'una manera directe.

La veu és l'expressió del SER i és referent per connectar amb l'infant i ell amb tu.

És clar que la veu és un instrument fràgil i que s'ha de cuidar. La zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta molt a la veu i la seva manera de reflexar-se canvia.

L'actitud és un ítem que defineix la veu, és un reflex del qual sentim, emocions del nostre pensament i posició en la qual ens situem.

Bibliografia: La veu. Orientacions practiques. 

Perquè serveix la poesia?

Una manera d'expressar sentiments i emocions. L'exercici que requereix la comprensió i lectura de la poesia permet crear unes imatges i expressió de la llibertat. T'identifiques quan ho sents, quan sents del que se't parla. La poesia en cert mode és un luxe i utilitza un llenguatge molt ric i culte d'expressió.

Decàleg

Al finalitzar la lectura del llibre de Com parlar bé en públic, a classe hem aprofundit més sobre aquest llibre i els seus aspectes rellevants, tant com realitzant un resum sobre el que consideravem més important i arrel d'aquest resum hem construit un decàleg, un per grups i un altre amb la classe conjunta. Per a fer aquest decàleg ens hem centrat i hem visionat a l'aula un decàleg de Daniel Pennac.

Daniel Pennac és un escriptor francés nascut al Marroc, va iniciar la seva carrera literia escrivint llibres per a nens i va obtindre la seva popularitat escrivin sobre la família. Aquest autor té el seu propi decàleg, que es aquest:

1 - Dret a no llegir.

2 - Dret a saltar-nos planes.
3 - Dret a no acabar un llibre.
4 - Dret a rellegir.
5 - Dret a llegir qualsevol cosa.
6 - Dret al "bovarisme". (malaltia de transmisió textual)
7 - Dret a llegir a qualsevol lloc.
8 - Dret a fullejar.
9 - Dret a llegir en veu alta.
10 - Dret a callar.

Nosaltres a la classe, tots en conjunt vam construir el nostre propi decàleg, un decàleg és un llistat de deu punts sobre el que és més rellavant i no es pot passar per alt.

1. El guió és la carcassa del discurs, conjunt d'idees principals, ordenades (segons l'objectiu o la finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. (mínim 2 idees, màxim 4). El guió concebut com a eina de suport, no com a falta de preparació.

2. Respondre les 4 preguntes (elements bàsics): perquè (correspon a l'objectiu = informar, ...) què (correspon al registre = on tenim l'estructura del guió), qui ( correspon al destinatari, públic = per respondre utilitzar recursos com: anar abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l'exposició, ..) i el com (mitjans de suport).

3. Llenguatge oral, clar, breu i concís. No es tracta de resumir, sinó trobar la paraula indicada. S'aconsegueix ser clar utilitzant frases curtes, utilitzant un ordre gramatical lògic (subjecte+verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per tenir més facilitat d'expressió i enteniment, frases passives per actives)

4. Naturalitat en trobar l'exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat: argumentar convençuts.

5. No abusar dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport.

6. Retroalimentació (feedback): t'alimentes de reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d'empatia i saber adaptar la informació.

7. Locució: la veu (volum o intensitat equival al cos de la lletra, vocalització (dicció) i articulació, produir tots es sons que volem de la llengua, velocitat, no molt ràpid ni molt lent, anar ràpid en les anècdotes o exemples, però anar regulant-ho, i actitud, com es mostra el comunicador davant el públic: alegre, distant, proper, ... La veu depèn d'aquesta actitud: més dolça, etc. ), entonació, respiració (saber controlar-la, diafragmàtica) i silenci.

8. El discurs té una estructura (introducció, desenvolupament (recursos=humor, metàfores, exemples, anècdotes) i conclusió).

9. Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari per entendre una idea. "Digués de què parlaràs, parla'n i digués de què has parlat"

10. Un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no mateixes paraules)

SCOOP.IT!

logo del programa

L'Scoop.it és una nova forma de reunir informació per mostrar i compartir d'una forma visualment atractiva a Internet. La definició del terme anglès "scoop" és "primícia". Es tracta d'un sistema que ens permet compartir contingut que trobem o ens sembli útil a la xarxa. El terme que s'empra per definir aquesta activitat és el de "curació de continguts". Prové de l'anglès, "content curation", i si ho apliquem al món d'Internet i els mitjans socials consisteix en el procés de filtrar, agrupar i compartir tota la informació sobre un tema.

Fer-se una compte de Scoop.it és molt senzill, només cal seguir aquests ràpids passos:

Entrar al web

Crear-se un compte, on es rebrà un correo d'acceptació

I ja és pot fer ús i visionar des del teu propi compte.

Per a complementar, adjunto un vídeo on és mostra de manera molt grafica l'eina de Scoop.it: 

Podríem dir que aquesta eina, d'alguna manera substitueix a les pàgines que guardem a "favorits" ia més ens permet compartir formant part del que en l'actualitat es denomina PLE, "Personal Learning Environment" o en castellà "Entorn personal d'aprenentatge" .

- Mostra recursos sobre un tema determinat.

- Disposar de la mateixa notícia en diferents diaris per comparar.

- Mostra la mateixa informació amb una varietat de formats.

- Que cada alumne mostri els seus treballs.

- Exposar diferents treballs de l'alumnat sobre el mateix tema.

Conferència sobre les noves tecnologies

Avui 15 de novembre hem pogut assistir a la conferència que ha estat feta a la facultat de Blanquerna sobre les noves tecnologies, en especial la introducció a les aules de infantil i primària dels Ipads i les Pdi's i la seva funció en aquestes així com la diferent manera de treballar que creen a l'aula. Al llarg de tota la conferència vam poder visionar diferents exemples a la pantalla digital i els elements de suports, fet que ajudaven a consolidar la idea que es presentava i poder veure-la des del punt de vista de l'alumnat.

Durant la conferència vam haver de fer tweets i piulades sobre el que ens sembla interessant per a comentar o fins i tot debatre sobre algun aspecte que ens semblava que podriem posar en dubte o que no ens acabava de fer el pes.

Tweets sobre la conferència

Al llarg de la conferència es va anar fent referència a diferents aplicacions que s'utilitzen a diferents escoles, com per exemple la de la Mare de Déu de la Mercè, on s'explicaven a les classes al llarg d'una hora a la setmana els nens obtenien Ipad's per grups i d'aquesta manera realitzaven el treballen. S'ens va mostrar l'exemple d'un conte audiovisual que havien fet uns nens de primària on la seva funció era crear el guió d'un conte i després enregistrar-lo per que quedes gravat amb les seves veus quan sortien els personatges pertintents.

Des del punt de vista de l'educació l'utilització de diferents materials de suport digitals no estàn del tot acceptats, sobretot per a les etapes d'infantil i primària, ja que es considera que es una distracció per als nens i que en fan un mal ús i a partir d'aquest els nens agafen mals habits amb les tecnologies, a part de la visió de la pèrdua del mestre fent una substitució d'ell per les noves tecnologies.

Però realment la tecnologia i l'utilització d'aquestes noves eines poden facilitar i ajuda la feina, ja que també poden aportan gran innovació d'idees i major desenvolupament, el que no pot succeir és el fet de deixar que la tecnologia sigui abusiva i tregui d'altres coses importants com serien els llibres o llibretes per a apuntar, és a dir, s'ha d'utilitzar amb prevenció i adequadament, ja que fet així es una eina d'allò més interessant per a aprendre i ensenyar.

Com parlar bé en públic

Fotografía de google images.

Considero que és de gran importància saber parlar bé en públic i de fet es requereix en moltes ocasions, però estic totalment d'acord amb el que diu el llibre a l'inici, on s'esmenta que es demana molt però no s'ensenya pas.

• La importància de la comunicació oral:

- Es valora molt la capacitat per comunicar, però no s’ensenya.

- Saber comunicar oralment requereix: fes síntesi d’un tema, trobar arguments per defensar, saber valorar i agafar la informació corresponent, parlar correctament, pensar amb claredat, trobar solucions creatives, veure el costat positiu, saber negociar i transmetre seguretat.

- Es pot aprendre a parlar en públic amb constància, voluntat, treball i esforç. Tanmateix és molt important el fet d’anar practicant, és a dir, experiència.

- El control dels nervis; la por es la primera dificultat, hi ha sis coses que ajuden a controlar els nervis:

1. L’efecte melic: l’orador creu que el públic sent el que ell sent, que es transparent i la gent coneix el seu estat. Això es incorrecte, ja que el públic veu una façana diferent.

2. És normal estar nerviós: ja que no es fa cada dia i té un gran valor i importància. S’ha d’acceptar que s’està nerviós i mantenir el control.

3. Una bona preparació: és el millor per a vèncer els nervis i la por.

4. Experiència i pràctica.

5. Trucs pràctics:  els nervis es redueixin si l’orador camina abans, respirar profundament, veure aigua, somriure, dominar el començament i el final, parlar poc a poc.

         - Per què: l’objectiu, saber amb claredat el que vols aconseguir o que s’entengui.

         - A qui? El públic receptor, coneixe’l i saber sobre ells i el que saben per a poder aportar.

         - Què? El guió.

• Com parlar en públic:

- Improvisació i naturalitat: l’orador que llegueix no té en compte el QUI, el públic.

El bon orador no ha d’estar subjecte  a un text, sinò que s’ha de desenvolupar naturalment.

- El guió i la memòria:          
Com a coneixements ha de dominar el tema, i com a memòria ha de memoritzar el que dirà i tenir-ho molt clar.       

- El feedback: la mirada: cal recordar que el QUI és un element clau per a les exposicions i s’ha de tenir molt present. El feedback tanca un procés comunicatiu en cercle. L’emissor té unes idees, les expressa en un missatge, ho rep el receptor. L’emissor capta la reacció del públic i segueix transmetent.

- La importància de la veu: és molt important la intensitat i el volum que s’empren, la velocitat, la vocalització i articulació, l’actitud, l’entonació i per entonar bé cal entendre el que s’està dient i del què és parla. Utilitzar varietat en els sons, és a dir, fer servir frases interrogatives i exclamatives per captivar l’atenció del públic i subratllar i remarcar amb la veu les paraules clau, amb més importància. La respiració, les pauses, el silenci són coses adients a tindre en compte, ja que requereixen de molta importància.

• El llenguatge oral:

- Claredat, precisió i brevetat.

- La precisió: dades, dades, dades: la precisió i la concreció són elements clau per a la credibiltat d’un discurs. Així com la brevetat, s’ha de parlar del centre del tema, anar al gra.

- Una tècnica bàsica i eficaç és exemplificar amb exemples, ja que afirma teories, és veu que la persona que parla sap del tema i dona més claredat del que és parla.
- L’humor: no s’ha de ser seriós ni parlar sobre certs temes importants amb seriositats, s’ha de tenir humor i trencar barreres amb el públic d’una manera amena i divertida, cosa que relaxa al auditori i dona confiança.

• El llenguatge corporal:

- El llenguatge corporal és l’essencia en la comunicació oral, ja que l’orador comunica amb el cos. Molta gent no es conscient de tot el que es transmet amb el cos.
- L’actitud: s’ha de començar amb un somriure, el cos emet missatges que el receptor descodifica de forma inconscient.

- La posició del cos, l’orador parla en una determinada posició i donen missatges al públic respecte la seva autoritat, confiança i seguretat.

- La gesticulació: ha de ser natural, no ha d’assemblar assajada, ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú i no ha de ser exagerada. Cal mostrar sempre les mans al públic i evitar gestos que mostrin inseguretat o nerviosisme, evitar moviments ràpids i breus i fer moviments suaus.
- La mirada: ha de mirar a l’auditori i mostrar interés que se li retornarà de forma amable, si s’acompanya d’un somriure la mirada, provoca en el públic una amabilitat i seguretat.
S’ha de mirar l’auditori sense fer-ho per sobre dels seus caps, contacte visual, escoltar al públic. I no caure en la trampa de mirar només a aquelles persones que retornen la mirada afectiva, sinó a tothom.

• Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual.

- No s’’ha d’abusar dels mitans audiovisuals per acompanyar la presentació, només utilitzar-ho com a suport, com per destacar paraules.

- Les exposicions de powerpoint, s’ha de fer un power point llarg i extens per a entregar al públic per a saber de que anirà la xerrada, però aquest power point no pot ser exposat, ja que que només s’han d’exposar les idees clares i mínimes necessaries.

• Com preparar un discurs: el guió.

- El guió és un conjunt d’idees i no de paraules. No hem de buscar paraules, sinó fets i idees. La preparació del discurs és transcendental, es impossible parlar amb seguretat i una bona coherència sense preparar abans el guió.

• El desenvolupament de la presentació oral o discurs.

- Després de la introducció l’orador passa al desenvolupament de la presentació. El desenvolupament és la part principal i que dura més temps. La capacitat per convèncer els altres és una de les virtuts més importants i productives que pot tenir una persona. Tot i a vegades no ha estat prou valorada.
- Les pautes d’atenció: l’atenció és màxima al inici i final, el desenvolupament, s’han d’anunciar dades importants, preguntar al auditori, elevar el volum de veu, fer silenci expressiu, explicar anècdota.

Composició textual

Avui hem tractat la composició d'un text, però d'una manera més endinsada i clara, coneixent i centrant-nos en diferents conceptes, ho hem et basant-nos en el model teòric de Lina Flower i John R. Hayes del 1981.

Plànol sobre la situació comunicativa

La composició és divideix en tres parts (planificació, redacció, revisió) , tot i que, val a dir que no s'ha d'entendre l'escriptura com a un procés lineal, ja que aquest no fa un recorregut lineal i metòdic fins a arribar al procès final, que seria l'escrit. Un cop dit això, començaré per explicar-vos la primera part:

1) Planificació: planificar és reflexionar i analitzar les circumstàncies en què cal comunicar-se, pensar en la persona o persones a qui ens adrecem, què volem aconseguir amb la comunicació, recollir, seleccionar i endreçar la informació que és vol transmetre de manera que sigui clar i entendedor. Per a això cal fer un seguiment.

· Saber a qui t'adreçes, perquè i què vols dir.

· Recollir la informació: fer una pluja d'idees, documentar-se, prendre apunts, respondre les 6W (qui, què, on, quan, per què, com)

· Selecció i ordenació de la informació: ordenar les idees, tècniques d'agrupació, selecció d'idees.

2) Redacció: transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, ja que hi ha molta relació i seguiment en el procés mental entre llenguatge i pensament. Un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets. S'ha de tenir sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

Estructura del text: 

- El paràgraf:  com a unitat didàctica, per distribuir les idees (cada paràgraf, una idea). Hi ha tres tipus de paràgrafs: introductoris, expositius i conclusius.

- Connectors: hi ha diferents tipus: conjuncions i locucions conjuntives, preposicions i locucions preposicionals, adverbis i locucions adverbials, altres paraules i expressions. 

- La puntuació:  la coma, el punt i coma, el punt, els dos punts, els punts suspensius, els signes

d’entonació, el parèntesis, els guions i les cometes.

- L'estil:  adequació, claredat, precisió, concisió, variació, etc.

Revisió: Hi ha dos parts en la revisió compositiva. 

- Revisió de continguts: cohesió, coherència i adequació

-Revisió gramatical:  correcció i variació.